El 14 de setembre de 1940, 532 dies despre´s del final de la Guerra Civil espanyola, Jose´ Celda va ser afusellat pel re`gim franquista juntament amb onze homes me´s a la part del darrere del cementiri de Paterna, a Vale`ncia, i els van enterrar tots junts en una fossa comuna. Me´s de set de`cades despre´s, i un cop passada una llarga travessia pel costat fosc d’un pai´s acomplexat pel seu passat, la Pepica, la filla d’en Jose´, una anciana ja octogena`ria que tenia vuit anys quan li van matar el pare, aconsegueix per fi localitzar i recuperar el cos del seu pare per retornar-li la dignitat.
En la batalla personal de Pepica Celda contra l’oblit va ser decisiu el paper de Leoncio Badi´a, un jove republica` que havia sigut condemnat, temps enrere, a treballar com a enterramorts en el cementiri del seu poble. Jugant-se la pell, en Leoncio, un home obsessionat pel sentit de la vida i l’ordre de l’univers, va col·laborar durant anys i en secret amb les vi´dues dels represaliats de la guerra per identificar-ne els cossos, donar-los sepultura de la manera me´s digna possible, localitzar-ne les fosses i amagar-hi missatges, convenc¸ut que algun dia algu´ els podria treure d’alla`.